principi

Totes les històries tenen un començament. Les Roller Coasters tenen una llarga i fascinant història. Els ancestres directes de les Coasters actuals van ser enormes tobogans de gel, molt populars a Rússia en els segles XVI i XVII. Tenien una construcció molt simple. Bàsicament eren un tobogan de fusta molt llarg i empinat recobert de neu. La gent pujava per unes escales fins a dalt on pujaven en uns trineus fets també de fusta, o fins i tot a sobre de blocs de gel i es deixaven caure pel pendent. Al final del recorregut hi havia una pila de sorra contra la qual s'estavellaven, sense resultar ferits. Molts dels historiadors que han emprat el seu temps a esbrinar quin és el de les Coasters estan d'acord a situar aquests orígens en els tobogans de gel a la Rússia del segle 17. Aquests tobogans sembla que van fer acte de presència al llarg de tota la Rússia tsarista com entreteniment per a la classe alta, especialment a la zona coneguda com a Sant Petersburg. i es deixaven caure en uns trineus per les pendents, que, en alguns casos, sobrepassaven els 50 º d'inclinació.Aquests tobogans van gaudir del suport de la classe alta russa, arribant a ser adornats per donar entreteniment "exclusiu" per a aquest estament social. Es diu que fins i tot Catalina La Gran era una fan incondicional d'aquests tobogans, arribant a construir uns exemplars per al seu únic gaudi. Els tobogans que es construïen tenien una alçada d'entre 20 i 25 metres amb diversos centenars de metres de longitud, amb diversos carrils alhora.

frenada

Una muntanya russa construïda sota un perfecte disseny d'enginyeria, tindrà prou energia del moviment, o energia per a completar el circuit total i amb bona velocitat, al final uns frens s'aturaran completament el tren, deixant-lo a l'estació. Un fre al final del recorregut és el mètode més comú per aturar una muntanya russa. Hi ha diversos tipus de frens, pneumàtics i magnètics, de forma directament proporcional a la velocitat, sense aportacions elèctrics, per això són més suaus i segurs.

Control

Algunes muntanyes russes poden fer funcionar a dues o més trens a la vegada. Aquestes atraccions usen un sistema de frens, que evita xocs entre trens. Els sistemes de bloqueig treballen dividint la pista en diverses seccions o trams. Només permeten un tren per tram al mateix temps, Quan l'ordinador (ordinador) detecta que un tren va a entrar en un tram que està sent utilitzat per un altre tren, fa servir el millor mètode disponible per evitar que entri, normalment aturar el tren que va a entrar.

És a dir, mentre un tren fa el recorregut, l'altre està a l'estació carregant als passatgers. L'animació explica això de manera gràfica.

Rodes

Generalment uneixen el tren a les vies, excepte en les invertides, tot i que les uneixen unes situades a la part superior

Història

La muntanya russa deu el seu nom a les diversions desenvolupades durant l'hivern a Rússia, on hi havia grans tobogans de fusta que es baixaven amb trineus lliscants sobre la neu ... són una popular atracció dissenyada per a fires, parcs d'atraccions i parcs temàtics. En essència és un sistema de rails, que formen una pista que puja i baixa en circuits dissenyats específicament, algunes vegades amb una o més inversions (entre la gran varietat d'inversions, encara que. La majoria de muntanyes russes tenen cotxes (carros) per a dos , quatre, o sis passatgers cadascun, on es sentin per viatjar pel circuit. El conjunt de tots els cotxes (carros) units és un tren.